El nucli dels Masos, està constituït per un conjunt harmònic de cases que daten algunes del segle XIX i que per iniciativa municipal, van ser pintades de colors diferents. Actualment és on té la seu el consistori municipal.

El Torrent de Vespella, que també anomenem torrent de Salomó, es forma a la Serra de Montferri i travessa els municipis de Montferri, Salomó, Vespella de Gaià, La Nou de Gaià, on es troba amb el torrent de la Serralta, i finalment, a la Riera de Gaià on desemboca al riu Gaià. El torrent de Vespella, és un curs d’aigua lligat exclussivament a les pluges, concentrades sobretot als mesos de primavera i especialment a finals d’estiu i tardor. Així i tot, i per capricis de la geologia, en divesos punts d’aquest torrent, hi trobem basses i tolls d’aigua quasi permanents, que per la seva situació, són font de vida i diversitat. Un tram del torrent, està situat dins de la Xarxa Natura 2000, l’Espai Natural anomenat riu Gaià i catalogat com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). El relleu, l’agricultura extensiva i la funció de corredor biològic dels diversos cursos fluvials que travessen el municipi, com és el cas del torrent de Vespella, afavoreix una bona connectivitat de les diferents espècies, un bon nivell de biodiversitat amb l’existència de nuclis de vegetació prou grans i ben conservats. En diversos punts del torrent, entre els municipis de Salomó i Vespella de Gaià, hi viuen un bon nombre de tortuges de rierol, una espècie que està protegida.

L’entorn natural de Vespella manté el seu aspecte rural característic, on encara hi són presents els grans arbres del cultiu de secà com ara els garrofers -arbres amb molta història-, plenament adaptats als llargs períodes secs, oliveres i ametllers. També la vinya dóna una textura i un color molt marcat a aquest paisatge. Si el garrofer s’enfila pels vessants de l’orografia abrupta de Vespella, el cultiu de la vinya se situa en finques més planeres i fèrtils, tot sovint properes al torrent. I per descomptat, l’art de la pedra seca també dona una singularitat característica a l’entorn de Vespella.

El Mas d’en Plana, és una sòlida construcció rural del segle XVIII, deshabitada, situada a prop del nucli dels Masos de Vespella. En els últims anys s’han vingut realitzant obres de consolidació de l’estructura de l’edifici consistents en canviar o reforçar els sostres i fer de nou totes les cobertes. El conjunt el formen diferents volums simples i importants des del punt de vista del paisatge. El cos principal és una peça tradicional de l’arquitectura rural destacant la simple i eficient disposició dels forats a la façana, amb l’accent en l’accés principal, resolt amb arc de dovelles de mig punt. A la dovella central del portal de punt rodó hi figura la data del 16 de març de 1739. L’interior és ordenat, situant la peça principal a l’eix de l’edifici. La golfa és un element molt important, estant coberta amb una única pendent. Fora del mas hi ha dos elements annexes importants: La Capella i la nau-magatzem.

Era l’antiga capella del castell. És una petita esglesiola, inicialment d’una sola nau, amb volta apuntada. El campanar és de triple espadanya, amb dos ulls al nivell més baix. A l’interior hi ha un retaule de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Al costat de l’església hi ha el fossar.

Aturonat al voltant de l’antic castell i de l’església de Sant Miquel, forma un conjunt d’unes poques cases d’origen medieval, algunes restaurades i d’altres en estat ruinós, constituint un indret de gran interès paisatgístic, amb unes magnífiques vistes a la Vall del Gaià.

El riu Gaià forma part del límit natural més occidental de Vespella de Gaià, entrant al Baix Gaià per Salomó, on s’endinsa entre el bloc del Gaià i la Serra de Montferri conformant uns paisatges singulars sobretot per la biodiversitat i morfologia de les valls. Al sud-oest del municipi es comparteix amb el municipal veí d’El Catllar, l’embassament que va ser inaugurat l’any 1975, amb la finalitat de subministrar aigua al complex petroquímic del Camp de Tarragona.

Actualment es compon de nou escultures, repartides per tot el municipi, dels següents artistes: Iraida Cano, Gabriel, Félix Lozano, Glòria Ortega, Rufino Mesa, Antoni Mas, Guillermo Marín, Martí Royo, Josep Mercadé i Joan Simó.